El dia a dia a un CRAE
El tema que he escollit és el dia a dia en un CRAE, en ell, s’atenen a menors fins als 18 anys, per el que podem dir que l’estància en aquests centres és temporal.
En els CRAE`s s’atenen a menors, que per diferents motius, no poden ser atesos per les seves famílies. Els motius d'ingrés més freqüents d'aquests menors són els maltractes físics, psicològics i negligència per part dels seus progenitors, abusos sexuals, consum d'alcohol i drogues o greus dificultats econòmiques dels pares, entre d'altres.
Aquests joves estan sota la tutela de la DGAIA. Els professionals del Centre son els que proporcionen un context de seguretat, protector, educatiu, terapèutic, i han respondre a les seves necessitats emocionals, socials, educatives i de salut. Els educadors treballen les diverses problemàtiques de forma individualitzada dirigint tots els esforços a aconseguir la màxima autonomia dels infants i joves.
L’adaptació en aquests centres residencials, no es fàcil, ja que el menor s’han d’adaptar al centre i això en moltes ocasions se’ls hi fa complicat i difícil. El temps d’adaptació és diferent a cada un d’ells, depenent de la situació en la qual arriben.
En el CRAE, aquests menors conten amb professionals que dia i nit els hi presenten totes les atencions que els nens i nenes necessiten, però per molt bé que se’ls tracti i atengui, mai és com un nucli familiar, tot i que cada nen té un educador de referència, aquest no hi està sempre. Uns tenen torns de matí, altres de tardes, uns de nits i els caps de setmana tenen uns altres educadors.
Això em fa pensar:
- Quin és el vincle que es crea entre educador i nen?
- Quin és el dia a dia dels menors ?
- Quina relació hi ha entre un menor i la seva família?
- Desprès de complir 18 anys, on es dirigeixen?
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaDonant resposta a la primera pregunta de reflexió que has llençat, crec que una de les qüestions més importants que hem de tenir en compte com a futurs professionals i educadors socials és aquesta.
ResponEliminaEl vincle que es crearà entre un educador i un nen/a d’un recurs com el CRAE, serà fonamental en el desenvolupament de les actituds d’aquesta nen/a en el seu dia a dia.
Penso que com a educadors serem o hauríem de ser, els seus primers referents. Per tant, també hauríem d’actuar com a tals. La nostra forma de comunicar-nos, de tractar a l’infant, de generar un vincle de confiança o no, serà decisiva en la relació i vincle que finalment es generarà entre ambdós.
Per tant, segons la meva opinió, cal que sapiguem generar un fort vincle entre el nen i nosaltres, cal que ell sàpiga que ens té allà quan ens necessiti, que pot confiar en nosaltres... Crec que si aquest vincle està establert d’aquesta forma, tot el procés d’acompanyament seré molt més senzill i enriquidor per al nen/a.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaRespecto a tu pregunta de ¿ cual es el vinculo que se crea entre educador y niño?
ResponEliminaPor mi experiencia te podría decir que existen muchas variantes, respecto al tipo de vinculo que se pueda establecer con el menor. Dependerá en gran medida, de las causas, o motivos que han hecho que el menor sea ingresado en un CRAE. Normalmente he de decir que el vinculo que los chicos establecen con el tutor, suele ser muy bueno y como no, dependerá en gran medida del profesional (educador referente), quien deberá de desplegar todas sus nociones para hacerse con el menor.
El menor se encuentra en una situación muy desfavorecida, donde todas sus ideas de familia se han destruido y le resultará “chocante” que alguien que no forma parte de su núcleo familiar, le preste tantas atenciones y se preocupe de él.
En muchas ocasiones existe un primer momento de rechazo a toda muestra de cariño, pero no por eso el educador debe de desistir.
He de decir que se trata de un trabajo durísimo a la vez que gratificante. Aunque se viven momentos de grandes frustraciones por parte de los profesionales.
Per el que fa a la relació de l'educador amb el nen, penso que ha de ser una relació estreta, d'afecte, respecte... entre els dos ja que pensem que els nens que hi ha en un CRAE la relació amb la família no es com hauria de ser, per tant, la família del nen, considero que són aquelles persones que estan involucrades també en el CRAE ja que és la seva llar, i com a tal, en ella ha d'haver-hi l'armonia, la confiança, el respecte... que hi ha o que hi hauria d'haver en tota llar.
ResponEliminaEl dia a dia dels nens que estan al CRAE hauria de ser un dia a dia "normal" com la resta de nens tenen el dia a dia a casa seva, no ens descuidem que són nens i que com a tals hem de treballar per a que tinguin un dia a dia el més positiu possible ja que ja es prou dificil la situació que viuen de no poder estar al costat dels seus pares biològics.
Crec que tot i que els educadors no hi són tot el dia, es pot arribar a crear un fort vincle emocional. Vulguis o no, l'educador acaba sent el referent del nen, a qui li explica els problemes, amb qui riu i a qui escolta.
ResponEliminaEl problema arriba quan el centre no afavoreix a aquesta relació i vincle entre educador i infant. Concretament en un CRAE d'Arenys de Mar, el centre a canviat de propietaris i la empressa que el porta a canviat tot el seu funcionament. El que abans era un educador i una educadora per caseta, ara ja no hi ha una figura masculina i una femenina, i els educadors van rotan per totes les casetes sense que el nen pugui tenir un educador referent. Penso que si ja és difícil establir els vincle en una situació així no vull imaginar com es sentiran els nens del CRAE d'Arenys de Mar.
El dia a dia dels menors crec que és igual que el de qualsevol altre nen que visqui amb la seva família, si més no això és el que sembla a simple vista. Fa uns any vaig poder estar uns dies en un CRAE i la veritat és que em vaig quedar bastant parada de com en aquelles casetes es vivia amb total normalitat, com una família més. I això és el que ells et transmetien a tu també. Tot i que en algun moment també detectaves que necessitaven la teva atenció i el teu afecte.
Depèn de cada cas, la relació entre l'infant i la família n'es una o un altre. Possiblement en cas de negligència, per falta de recursos econòmics l'infant podrà veure la seva família i trucar-la sovint. En casos més greus les visites seran més reduides i supervisades per la policia. Cada cas és un món, i com menys "greu" sigui, més possiblitats hi haura de treballar des de el centre amb la família per tal de que recuperin la custòdia del seu fill.
Respecto al tema educador-niño siempre me acuerdo de un artículo que leí donde un professional de la Educación Social que trabajava en un CRAE decía que era difícil volver a casa, despúes de su jornada laboral, y saber que seguían ahí encerrados.
ResponEliminaEs difícil saber como cambiar el "chip" una vez llegas a tu hogar, pero más difícil debe ser sentirte referente de aquellos niños.
Sabes que ser referente no implica solo un vínculo positivo, sinó que implica por ello más responsabilidad i a la vez más penas ya que toda tu vida no puedes estar ahí.
Es difícil pensarlo e imaginartelo, así que vivirlo....